Martin St. Louis va néixer el 18 de juny de 1975 a Laval, Quebec, Canadà. La seva trajectòria a l’NHL és una de les més fascinants de tots els temps, avui la revisarem.
NCAA
Després dels seus anys de juvenil a les lligues de la regió de Quebec va optar per continuar la seva carrera professional a l’NCAA. St. Louis no arribava als 175 cm d’estatura (amb els patins posats) i això va fer que cap equip de l’NHL tingués interès en els seus anys d’elegibilitat pel draft. La seva carrera a l’NCAA la va tenir amb l’universitat de Vermont, on a la seva primera temporada va fer 51 punts en 33 partits i va ser nomenat a l’equip de rookies de l’any a la lliga. En el segon any ja era un dels màxims anotadors de l’NCAA amb 71 punts en 35 partits. Va ser nomenat a l’equip all-star de la lliga per primera vegada (la primera de 3 vegades consecutives). També va ser nomenat el jugador de l’any a la seva conferència i capità de l’equip.
Durant la seva primera temporada com a capità per a la Universitat de Vermont va augmentar els seus registres anotant 85 punts en 35 partits, ajudant gràcies a Tim Thomas en porteria que el seu equip guanyés el seu primer títol de conferència i arribant a la final four on van perdre a la semi final per 4-3 en doble pròrroga. Aquesta temporada li va servir per ser nominat al Hobey Baker com a MVP de la NCAA.
Tot i tenir ja ofertes de l’NHL per fitxar-lo, va preferir acabar la seva carrera a la universitat on encara segueix sent el líder històric en assistències i punts, i molt probablement el millor jugador que hagi passat per la universitat de Vermont. En aquesta darrera temporada els seus números ofensius van baixar.
A causa del declivi en la producció ofensiva de St. Louis, molts equips van retirar l’oferta sobre la taula. Solament els Ottawa Senators li van oferir una prova, i posteriorment sense oferir-li contracte. Per tant se’n va anar a la IHL (International Hockey League) on va estar jugant durant un any fins que els Calgary Flames li van oferir un contracte professional. Així comença l’etapa a l’NHL de St. Louis.
NHL – Calgary Flames
Després de la seva firma per Calgary durant meitat de temporada va començar immediatament a jugar al filial a l’AHL on va estar al punt per partit tant en els pocs partits de temporada regular que li quedaven com als playoffs de l’AHL on el seu equip va arribar a les finals. Era un bon començament per guanyar-se una parada de cara a l’any que ve.
I així va ser, St. Louis es va guanyar un lloc als Calgary Flames i va començar a jugar en la mateixa línia que la seva estrella, Theo Fleury. Va marcar el seu primer gol el 20 d’octubre de 1998 contra els Dallas Stars.
La seva alegria va durar poc, ja que els Flames no estaven content amb el seu joc i li van començar a donar un rol de tweener entre l’AHL i l’NHL. Tweener és aquell jugador que normalment està com el forward número 13 i que sol ser enviat a l’AHL per anar guanyant rodatge. A l’AHL liderava l’equip en producció ofensiva, però a l’NHL no se li donaven oportunitats. Va acabar jugant només 13 partits d’aquella, la primera temporada.
Martin St. Louis era un jugador ultra competitiu de manera que no es va prendre gens bé començar al filial en la següent temporada, la 1999-2000.
Després d’uns primers 20 partits molt bons amb el filial es va guanyar la confiança de l’staff tècnic de Calgary i va jugar regularment a l’equip. Va completar la seva primera temporada amb 18 punts en 56 partits i prometent de cara al seu futur a curt termini.
Però aquell estiu tot va canviar. Tot l’staff gestor de l’equip va ser acomiadat i els nous membres no tenien en estima Martin St. Louis a causa del seu físic i el seu estil de joc, era petit, deien. Van decidir rescindir el seu contracte, i convertir-lo en un agent lliure.
NHL – Tampa Bay Lightning
St. Louis sabia que la següent podia ser la seva última oportunitat de poder jugar a l’NHL per la qual cosa va decidir portar el seu cos a nivells d’exigència mai vistos pel mateix i la qual cosa van canviar de manera dràstica el seu impacte a l’NHL.
Va fitxar per Tampa Bay en ser l’equip que li havia promès més temps al gel. Durant els dos primers mesos no va aconseguir anotar un gol i fins i tot va ser tret del line-up en alguns partits, per la qual cosa St. Louis va decidir deixar de jugar com els entrenadors de l’NHL li demanaven i tornar al seu instint anotador al college i a l’NCAA. I aquest va ser el clic que va convertir St. Louis en una estrella.
Des de desembre va anotar 34 punts a la segona meitat de la temporada i prometia ser l’estrella ofensiva de l’equip amb Vinny Lecavalier per a la temporada que ve.
A la 2001-2002 portava 16 gols a meitat de temporada quan es va trencar una cama i es va haver de perdre un terç de la temporada.
La temporada 2002-2003 va ser en què definitivament es va consolidar com una estrella. Va anotar 70 punts (33 gols) i va ser nomenat al partit All-Star. Tampa va guanyar la primera sèrie de la seva història als playoff i el futur era brillant.
/cdn.vox-cdn.com/assets/266887/nhl_g_lecavalierlouis_580.jpg)
Stanley Cup i MVP
El curs 2003-2004 el va convertir com a MVP de la temporada. Va anotar 94 punts, 38 gols. Màxim anotador a l’NHL. Als playoffs va liderar els Bolts a guanyar l’Stanley Cup, amb victòries contra els Islanders, Canadiens, Flyers i, irònicament, contra els Calgary Flames a les finals. Precisament fora de casa, al Game 6, és on va anotar el gol més mític de la seva carrera.
Al game 7 Tampa va completar la victòria en un partit trepidant i en què St. Louis va acabar sagnant tal com podreu veure al vídeo següent, que per cert és el partit complet per si algú vol veure un dels partits més emocionants del segle.
Després de la temporada 2005-2006 on l’equip de Tampa en general no va respondre molt bé i on Martin només va aconseguir 61 punts en 80 partits, St Louis va fer un altre pas més ofensivament. Va encadenar 5 temporades seguides amb 80 punts o més, i les 3 següents també amitjanant punt per partit. Números excepcionals en una època en què fer una mitjana un punt per partit era complicat. Durant aquestes temporades va amassar 4 aparicions més a l’All-Star, un altre Art Ross Trophy (2012-2013), dues Lady Byng Memorial Trophy i arribar a les finals de conferència contra els Bruins a la temporada 2010-2011 on van perdre al game 7 .
Polèmica a les olimpíades i traspàs als New York Rangers
A la temporada 2013-2014, St. Louis va ser nomenat capità dels Tampa Bay Lightning.
Aquell hivern eren les olimpíades del 2014 a Sochi. Yzerman (l’actual GM dels Bolts) era també el responsable de seleccionar una plantilla per a aquells jocs olímpics, però St. Louis no comptava en els seus plans i no va ser nomenat a la plantilla final per als jocs olímpics. Això va asseure molt malament al jugador que va demanar ser traspassat, i a més, amb un sol destí en tenir control del seu futur pel seu contracte. St. Louis volia jugar als New York Rangers, prop de la seva família i al final va ser traspassat per Ryan Callahan i diverses rondes.
Irònicament, una lesió de Steven Stamkos (company a Tampa) va propiciar que St. Louis acabés jugant en aquelles olimpíades de Sochi, on va acabar guanyant l’or amb el Canadà.
Va començar molt fluix amb els Rangers on no va anotar en els seus primers 14 partits i només anotant-ne un en els 19 partits de temporada regular que quedaven. Durant els playoffs, la seva mare va patir un infart i va acabar morint. Després de perdre’s dos partits del seu equip a la segona ronda de dol, St. Louis va tornar i amb tot l’equip jugant amb un extra de motivació, van aconseguir remuntar una eliminatòria que anava 3-1 a favor dels Pittsburgh Penguins en camí a unes finals de l’Stanley on els esperaven Los Angeles Kings. L’equip californià va resultar ser massa per als Rangers i van acabar sent derrotats en 5 partits.
A la següent temporada va anotar 52 punts en 74 partits i en els playoffs va ser eliminat pel seu ex-equip, els Tampa Bay Lightning al game 7 a les finals de conferència. Aquest va resultar ser el seu darrer partit a la NHL.
I ara mateix és l’entrenador dels Montreal Canadiens.
Et pot interessar…
Cargando ...
