Els Pittsburgh Penguins són una de les franquícies més importants de la NHL ja que, encara que no formen part dels anomenats Original Six, han guanyat 5 Stanley Cups i han aconseguit 2 back-to-backs, cosa que no és gens fàcil. A més han tingut o encara tenen a les seves files autèntiques llegendes com Mario Lemieux, Jaromir Jágr, Sidney Crosby, Evgeni Malkin i Kris Letang. Per tant, sent tan importants com són, cobren especial rellevància les operacions de transferències massives de jugadors que duen a terme al mercat.
Una d’aquestes operacions massives va ser la que van fer el març del 2024 en què es va veure involucrat el seu gran golejador Jack Guentzel. L’amable lector es preguntarà què té això a veure amb l’AHL, ja que sí que té a veure i molt ja que un dels jugadors involucrats en aquesta operació, el finlandès Ville Koivunen, que actualment ve de jugar una gran temporada amb els Wilkes-Barre/Scranton Penguins, acaba de firmar amb Pittsburgh un contracte de 8 anys amb 3 anys. Dit d’una altra manera, els Penguins han apostat per Koivunen com a jugador de futur per al Top 6 en atac.
Mirant enrere i analitzant aquest traspàs a la llum dels esdeveniments posteriors ens sembla que no resulta desgavellat concloure que el tapat d’aquesta operació, el jugador en què Kyle Dubas tenia posades les seves esperances de futur, era Ville Koivunen. Diem el tapat perquè el jugador que en principi venia a suplir l’absència del gran Jack Guentzel era Michael Bunting. No obstant això, el pas de Bunting per Pittsburgh no va ser més que discret, amb 48 punts en un total de 79 partits i sent traspassat als Nashville Predators el 5 de març de 2025. Certament, hi va haver dos prospectes més involucrats en l’operació, el center Vasily Ponomarev i el right wing Cruz Lucius. Pel que fa a Ponomarev, només va jugar 7 partits a Pittsburgh en què no va aconseguir cap punt i després de jugar 61 partits a l’AHL va marxar a la KHL per fitxar per l’Avangard d’Omsk. Per la seva banda, Lucius ha continuat jugant a l’Arizona State University i s’ha de veure la seva adaptació a l’hoquei professional.
Els números de Koivunen durant la seva estada a l’AHL justifiquen plenament la confiança que Dubas hi ha posat. Després del seu traspàs el 7 de març del 2024, Koivunen ha jugat 116 partits amb Wilkes-Barre/Scranton, 19 d’ells de playoff, havent aconseguit 39 gols i 71 assistències per a un total de 110 punts. Són uns números excel·lents. També ha estat cridat pel primer equip de Pittsburgh amb què ha jugat ja 47 partits, aconseguint 2 gols i 12 assistències.
Els orígens de Koivunen
Nascut a Oulu el 13 de juny de 2003, Koivunen és un producte de l’històric club Karpat, guanyador de 7 títols a la SM-Liiga finlandesa. A l’agost de 2021, els Carolina Hurricanes de la NHL el van fitxar mitjançant un entry level contract de 3 anys. La franquícia de Raleigh va decidir que el noi continués a Finlàndia i Koivunen va debutar a la màxima competició local als 18 anys, la temporada 2021/22, concretament el 10 de setembre de 2021 en un partit contra el JYP. Ja en aquella primera temporada va aconseguir uns números destacables per a un jugador tan jove: 30 punts (12 gols i 18 assistències) en 59 partits (6 dels playoffs). Les seves bones actuacions van continuar durant la temporada següent, en què va disputar 52 partits de lliga regular (12 gols i 16 assistències) i 3 de playoff (1 assistència). Acabada la temporada amb el Karpat, va fer el salt a l’AHL incorporant-se als Chicago Wolves amb què va jugar 12 partits de temporada regular marcant 1 gol.
Durant l’última temporada d’aquest entry level contract, la 2023/24, Koivunen va registrar els millors números de la seva carrera a la SM-Liiga ajudant el Karpat a accedir als playoffs. Els seus 56 punts en 59 partits de temporada regular i els seus 13 punts en 12 partits de playoff van cridar l’atenció dels dirigents dels Penguins que van decidir incloure Koivunen a l’operació del traspàs de Guentzel.
L’etapa als Penguins
A principis de març del 2024, com hem vist anteriorment, Ville Koivunen ha de traslladar-se des de Rosemont, a prop de l’aeroport internacional O’Hare de Chicago, a Pittsburgh. Per a aquest moviment, Koivunen no va haver de signar cap nou contracte amb els Penguins ja que el seu entry level contract amb els Hurricanes seguia vigent fins a la temporada 2025/26 per la norma que permet “lliscar” (slide) els ELC en cas que el jugador no hagi jugat un nombre suficient de partits a la NHL, que va ser el cas aplicable a l’atacant finlandès, que a aquestes altures encara no havia jugat amb els Hurricanes i només havia disputat una dotzena de partits amb els Wolves. Per tant, realment, quan Kyle Dubas aconsegueix els drets de Koivunen en l’operació de traspàs de Guentzel, està apostant per un jugador del qual tindria dues temporades de contracte per decidir sobre la seva continuïtat.
No resulta desgavellat concloure que el tapat d’aquesta operació per al qual el GM Kyle Dubas tenia posades les seves esperances de futur, era Ville Koivunen
El primer que van fer els Penguins amb Koivunen, nouvingut a l’estat de Pennsylvania, va ser enviar-ho a Wilkes-Barre per jugar els playoffs de l’AHL. Aquell any els Penguins havien quedat aparellats a primera ronda, en una sèrie al millor de 3 partits, amb els Lehigh Valley Phantoms, que acabarien guanyant la sèrie per 2-0. Tot i això, les actuacions del jove atacant finlandès en tots dos partits van ser prometedores. El seu debut amb els Penguins va tenir un sabor agredolç: va ser el 24 d’abril del 2024 al Mohegan Sun Arena de Wilkes-Barre en la derrota per 1-2, sent l’autor de l’únic gol del seu equip. Dos dies més tard, la sèrie es va traslladar al PPL Center d’Allentown, la casa dels Phantoms, on els Penguins van ser eliminats després de perdre a la pròrroga per 5-4. Les cròniques del partit recullen una gran assistència de Koivunen al tercer gol dels Penguins.
La temporada següent, la 2024/25, va ser la corroboració de totes les bones sensacions que Dubas tenia: Koivunen va jugar 63 partits de temporada regular a l’AHL en què va registrar 56 punts, col·laborant a la classificació de l’equip pels playoffs per la Calder Cup. A més, va ser inclòs a l’All-Rookie Team de l’AHL i nomenat millor rookie del mes de gener de 2025. Als playoffs d’aquell any 2025, els Penguins es van tornar a veure les cares amb els Phantoms en primera ronda al millor de tres partits i de nou els d’Allentown van escombrar els Penguins amb dues victòries: la primera al Mohegan Arena per 2-5 i la definitiva al PPL Center per 3-2 en un partit en què Koivunen va assistir en els dos gols dels Penguins.
El 30 de març de 2025 es produïa el debut de Koivunen a la NHL en un partit disputat al PPG Paints Arena de Pittsburgh contra els Ottawa Senators als quals van derrotar a la pròrroga per 1-0. Va ser el primer d’un total de 8 partits jugats amb Pittsburgh per l’atacant finlandès entre els mesos de març i abril d’aquell any.
Amb l’arribada de la temporada 2025/26, l’última de l’ELC, l’aposta de Dubas per Koivunen es va elevar considerablement: Koivunen va repartir la seva temporada pràcticament a parts iguals entre Pittsburgh i Wilkes-Barre. Concretament van ser 39 els partits disputats amb Pittsburgh i 49 amb Wilkes-Barre/Scranton. Els seus números a la NHL no van ser bons ja que només va aportar 7 punts (G2, A5) en una temporada en què els Penguins van caure en primera ronda contra els Philadelphia Flyers per 4-2. L’organització de Pittsburgh no va comptar amb Koivunen als playoffs ja que es va preferir que jugués les eliminatòries per la Calder Cup. La temporada del finlandès a l’AHL va ser molt bona, demostrant que ja està llest per a empreses més grans. En 34 partits de temporada regular va aconseguir un nombre extraordinari d’assistències (28) i el registre golejador va ser acceptable (13). En les eliminatòries per la Calder Cup, Koivunen va disputar 15 partits en què va contribuir que els Penguins arribessin fins a la final de la Conferència Est, en què es van topar amb el que seria el futur campió, els Toronto Marlies. En una sèrie apassionant al millor de set partits, els d’Ontario es van desfer dels Penguins per un global de 4-2. Va ser un cop dur per a la franquícia de Wilkes-Barre perquè afrontava la final amb avantatge de pista. La sèrie va ser estranya, amb els Marlies guanyant els dos primers partits jugats a Pennsylvania i els Penguins guanyant també els dos primers al Coca-Cola Coliseum. La sèrie va arribar empatada a dos a un gran cinquè partit a Toronto que va tenir multitud de baralles quan el marcador ja es va posar clarament a favor dels locals, que van acabar guanyant per 5-1. Després d’un primer període sense gols, els dos restants són dignes de guardar-se a les videoteques, especialment el tercer que va ser el més semblant a una batalla campal sobre el gel. Tot i aquesta derrota, els Penguins tenien dos partits a casa per guanyar la sèrie i passar a la final, però els de Toronto no van donar opció. El resum anotador de Koivunen en aquests playoffs va ser estimable amb un total de 9 punts (G4, A5).
Acabada la temporada i amb ella també l’extensió de l’entry level contract signat en aquell ja llunyà 2021 amb els Hurricans, Koivunen va rebre el premi a tot el seu esforç d’adaptació a l’hoquei americà i canadenc. Els Penguins li van oferir un contracte de la màxima durada possible per a una franquícia NHL, 8 temporades de durada. Era la demostració del grau de satisfacció i de confiança que els dirigents de Pittsburgh hi tenen. El muntant de l’operació puja a un total de 32 milions de dòlars, a raó de 4 per temporada. És clar que l’esperança dels Penguins és que Koivunen arribi a consolidar-se com un Top 6 del seu atac.
Com és Koivunen al gel
A l’hora d’escriure aquest apartat de l’article on intentem donar una idea al lector sobre el tipus de jugador que és Ville Koivunen hauríem pogut acudir a les fonts de dades estadístiques que hi ha al món de l’hoquei sobre gel. Però no, hem preferit anar a la nostra experiència personal de teleespectadors de l’AHL. Tot i això, resulta evident que l’atacant finlandès és més un assistent que un golejador. Ho diuen els seus números al llarg de tota la seva carrera esportiva.
Com a espectadors habituals de l’AHL podem parlar de la impressió que ens ha deixat Koivunen i per això acudirem als playoffs per la Calder Cup de la temporada passada, la 2025/26. Els Wilkes-Barre/Scranton Penguins no van arribar a disputar la final de la Calder Cup perquè es van topar a la final de la Conferència Est amb els futurs campions, els Toronto Marlies. Tot i això, aquesta sèrie semifinal va ser una de les millors de tots els playoffs, amb un nivell de competitivitat per ambdós equips realment alt. En aquests partits Koivunen ens va mostrar quina és la seva principal virtut: la visió de joc; té la virtut de col·locar-se al gel de la manera com tingui la millor visió de la jugada, per després amb gran soltesa posar el puck a l’abast del company en millor situació. Evidentment, juntament amb aquesta comprensió del joc té també una precisió fina a la passada, posant la pastilla on vol amb una facilitat i una naturalitat realment cridaneres.
Què és el que al nostre parer ha de millorar Koivunen? Creiem que ha de guanyar físicament, en potència. Si és capaç d’enfortir-se prou per poder suportar les envestides i els xocs dels defensors del nivell de la NHL, el finlandès es podrà assentar a l’atac dels Penguins.
Així, acabem aquest article que ha pretès cridar l’atenció dels aficionats a l’hoquei sobre gel de la irrupció d’aquest atacant finlandès amb un futur realment prometedor.
Et pot interessar…
.
