L’NHL està plena de grans estrelles però també de jugadors que sempre compleixen i que són necessaris en equips que busquen estar als playoffs els últims mesos de la temporada. Aquest és el cas de Quinton Byfield, un jugador que sense arribar a ser una superestrella ha estat capaç de guanyar-se un lloc a la millor competició per mèrits propis.
Lluny d’altres històries explicades en aquesta secció, la crònica vital de Quinton Byfield no té moments èpics o d’especial superació més enllà de les dificultats que comporta acabar a l’NHL. De fet el més cridaner són els seus orígens jamaicans. El seu pare, nascut al país caribeny, va conèixer la seva mare durant la seva estada a la Universitat de Toronto. Es van enamorar i el pare del jugador dels Kings va moure la seva residència de les càlides platges de Kingston al fred asfalt de Toronto. I fruït d’aquesta relació nació Quinton Byfield.
Ja des de ben petit, el bo de Quinton va començar a brillar als diferents equips d’hoquei sobre gel dels quals va formar part. I fruit d’aquesta bona feina va arribar a l’OHL la temporada 2018/2019 de la mà dels Sudbury Wolves. A la seva primera temporada va aconseguir 61 punts en 64 partits. A la segona, que va ser interrompuda per la pandèmia del Covid-19, se’n va anar fins als 82 punts en 45 partits. Números que li van valer per entrar entre els candidats a copar les primeres posicions del drat 2020.
Alexis Lafreniere va ser elegit pels New York Rangers com a número u d’aquell draft, relegant a Quinton Byfield a la segona plaça, quan va ser elegit per Los Angeles Kings. Al principi va ser enviat als Ontario Reign de l’AHL per a les temporades 20/21, en què es va anar fins als 20 punts en 32 partits. Durant aquesta temporada va formar línia amb Akil Thomas i Devante Smith-Pelly sent la primera línia formada per jugadors de color a l’hoquei professional des de la formada per Herb Carnegie, Ossie Carnegie i Manny McIntre als anys 40 del segle passat.
Alexis Lafreniere va ser elegit pels New York Rangers com a número u d’aquell draft, relegant Quinton Byfield a la segona plaça
Aquest mateix curs va debutar a l’NHL en participar en 6 trobades amb els Kings i aconseguir un únic punt. A l’inici de la temporada 21-22 va patir una lesió de turmell que el va privar de guanyar-se un lloc a l’NHL i va motivar el seu retorn als Reign, si bé va ser breu ja que aquell mateix curs va ser cridat per integrar-se a la disciplina de l’equip angelí al mes de gener i va acabar disputant 40 partits a l’NHL. En aquest període va aconseguir el seu primer gol a la millor competició del món en un partit davant els Islanders.
A la temporada 22-23 va aconseguir 22 punts en 53 partits amb els Kings, uns números acceptables i que va combinar amb 15 punts en 16 partits amb els Ontario Reign d’AHL. Va ser l’avantsala de la que ha estat, fins avui, la seva millor temporada a l’NHL: la 22-23, quan va aconseguir 55 punts en 80 partits. El curs passat va mantenir uns números similars ja que després d’aconseguir el millor registre golejador amb 23 gols se’n va anar fins als 54 punts en 81 partits. I així, gairebé sense fer soroll, s’ha convertit en un dels jugadors habituals als Kings. Potser no és l’estrella de l’equip com Fiala, Kempe o Kopitar, però sí que sembla un jugador fonamental perquè els angelins puguin estar a la postemporada i qui sap si ser capaç de conquistar la Stanley Cup.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
