Cada any, com a part dels seus esforços per fer créixer l’esport, l’NHL juga alguns partits fora d’Amèrica del Nord. Aquest 2025, la NHL Global Series ha portat als Nashville Predators i als Pittsburgh Penguins a aquest costat del toll, en concret, a Suècia.
Com a fan dels Pittsburgh Penguins des del 2014, i més tenint en compte que mai els he vist jugar en persona, no podia deixar passar aquesta oportunitat. Així, vaig agafar la meva família (que no sap res d’hoquei) i em vaig plantar a Estocolm. Gairebé tot el que vaig fer tenia a veure amb la Global Series, així que aquesta entrada no servirà com a guia turística d’Estocolm en un altre moment de l’any, però espero que en gaudiu igual.
Dissabte 15
Vam aterrar a Estocolm-Arlanda al migdia i vam tenir la sort que ens recollís un amic del meu pare i ens convidés a dinar. Després, mentre la meva família se n’anava a Museu d’ABBA, jo em vaig quedar a l’NHL Global Fan Tour, al parc Kungsträdgården.
En una carpa, hi havia diferents activitats relacionades amb l’hoquei gel (un trivial, jocs de precisió amb el puck, sorteigs…). Si tenies sort, fins i tot podies trobar-te amb alguna de les mascotes o, fins i tot, algun jugador. Diverses vegades al dia, venia Phil Pritchard, el guardià de la Copa, i portava Stanley per poder-te fer una foto. A més, es podia tocar, gran canvi des que jo la veiés a l’Hoquei Hall of Fame el 2020, que pel COVID gairebé ni t’hi podies acostar. Si aneu a un esdeveniment similar, recomano mirar bé les hores en què està disponible la Copa, perquè es formen cues ben llargues. A més de la copa, van portar el Hart, però he d’admetre que és molt menys emocionant.
Per descomptat, la carpa és una visita indispensable si aneu amb nens, però ja només per la Copa val la pena.
Tot i que ja era nit tancada, només eren les 5 de la tarda, així que vaig decidir seguir les recomanacions de tots els jugadors suecs de l’NHL i asseure’m a gaudir de Fika, el costum suec de seure a prendre un cafè i un rotllet (de canyella, cardamom o safrà), relaxar-se i pensar en la vida, sense estrès. Vam anar a Vete-Katten, un lloc adorable. El més vistós era que, atesa l’hora i sent dissabte, hi havia gent fent Fika (amb el seu cafè), gent de copes i gent sopant, tot alhora.
Diumenge 16
GAME DAY!
Totes les activitats del dia van girar al voltant del partit. Tot i que començava a les 15, volia arribar abans a l’estadi (l’Aviccii Arena, un estadi increïble que la població local anomena afectuosament el Globen) per poder comprar cosetes dels Pens i veure l’escalfament. Així que a la una estàvem tots quatre fent cua. Van obrir poc després i vam poder passar, malgrat un petit drama quan el guàrdia de seguretat ens va dir que la motxilla de ma mare era massa gran.
S’havia format una cua força llarga per comprar marxandatge, però es movia ràpid i vaig poder fer-me amb un puck commemoratiu, una samarreta de Sidney Crosby i uns imants. Aleshores, me’n vaig anar a posar-me al túnel per on sortirien els Pens, per veure’ls ben de prop. Per tot això, sí que calia arribar aviat. Jo m’havia fet una pancarta per a l’escalfament, però va resultar que aquí no et deixaven enganxar-te al vidre, així que res. I quan surten del túnel gairebé ni et veuen. Així que, recomanació: si algú vol que signin alguna cosa o li regalin alguna cosa, és millor posar-se al túnel quan acaben l’escalfament, i no quan surten.
El partit en si va ser una passada, tot i que imagino que els fans dels Preds no pensaran el mateix. No només hi va haver gols de dos dels meus jugadors favorits de tota la vida, Malkin i Crosby, sinó que també vaig tenir l’oportunitat d’explicar a la meva família tot el que anava passant al gel, perquè ells no saben res d’hoquei gel. El més divertit va ser quan Nashville va treure el porter per treure un atacant extra i la meva germana va flipar en colors («Com que se n’ha anat el porter?!»). Just quan la pobra expressava la seva preocupació en veure la porteria buida, Blake Lizotte va tirar a porta i va marcar un empty-netter, confirmant el que la meva germana estava dient: no és gaire bona treure el porter.
L’estadi estava majoritàriament ple de fans dels Pens, cosa que ho va fer tot encara més divertit. Sens dubte, una de les millors experiències de la meva vida.
En acabar el partit, vam anar a veure les estacions de metro d’Estocolm, famoses per la decoració. Moltes estaven excavades a la roca i algunes tenien murals o pintures. La meva preferida va ser Stadshagen, a la línia blava, que tenia murals d’hoquei gel, encara que hi havia estacions més impressionants.
Dilluns 17
Comencem el dia amb una passejada per un bosc i un llac als afores d’Estocolm (tot al voltant d’Estocolm és bosc i llac). Per desgràcia, encara que feia un fred que pelava, no n’hi havia prou perquè el llac s’hagués congelat i poguéssim patinar (o fins i tot caminar) per sobre. Un altre cop serà…
Després vam seguir la recomanació de Sidney Crosby i vam fer la parada que el meu pare esperava tot el viatge: El Museu Vasa. Més enllà de com li agrada molt al capità dels Penguins, no té gaire a veure amb l’hoquei gel, però val moltíssim la pena la visita. Igual que va fer Crosby amb els seus companys d’equip, no us explico gaire, perquè val la pena arribar-hi i deixar-se sorprendre.
Acabem el dia amb un passeig pel casc vell, amb els seus carrerons empedrats i casetes de colors. A les botigues de records hi havia samarretes de la selecció sueca d’hoquei, però al final no me’n vaig comprar cap. Amb un sopar de tradicionals mandonguilles, vam donar per acabat el nostre viatge.
Altres coses relacionades amb l’hoquei gel que es poden fer a Estocolm
- Veure algun partit de la SHL, la lliga sueca d’hoquei gel.
- Visitar el museu dels esports de Suècia.
- Anar a prendre alguna cosa a un bar de gel (d’acord, no és hoquei, però és GEL).
Et pot interessar…
.
Cargando ...
