Habitualment dediquem un article a repassar el que ha succeït en les eliminatòries per la Calder Cup. La motivació actual és destacar el gran nivell d’hoquei que han desplegat els Abbotsford Canucks. Per part nostra podem assegurar que en aquestes eliminatòries hem vist el millor hoquei jugat per un equip de l’AHL en l’últim lustre.
No tot es redueix a guanyar, sinó a com es guanya, al que fa l’equip sobre el gel, i aquí podem dir que els Canucks han funcionat com un equip guanyador que, a més, ha practicat un hoquei gel agradable de veure per als aficionats. No podem oblidar la dimensió passional, l’arrelament social i la unió cordial entre aficionats i equip. Quedaran per sempre en el nostre record les interpretacions a cappella de l’himne canadenc per part del públic i els aficionats omplint les grades de l’Abbotsford Centre drets i agitant mocadors. Deixant de banda l’aspecte esportiu, pensem que és molt positiu per a l’AHL que les franquícies que gaudeixen del suport de les seves comunitats socials aconsegueixin l’èxit. Podem donar fe que la ciutat d’Abbotsford, a la Colúmbia Britànica, prop de la frontera amb els Estats Units, s’ha merescut guanyar la Calder Cup.
Per situar els lectors, hem de dir que els Abbotsford Canucks són una franquícia recent, ja que van començar la temporada 2021/22 com a resultat de la reubicació dels Utica Comets, antics afiliats dels Vancouver Canucks a l’AHL, que van passar a dependre dels New Jersey Devils. En les seves quatre temporades d’existència, els Canucks han conegut l’èxit, sent una franquícia esportivament molt competitiva, ja que sempre s’han classificat per a les eliminatòries de la Calder Cup dins la difícil Pacific Division. Mai han baixat de la cinquena posició i sempre han superat el 60% de puntuació.
Abans de repassar, encara que sigui només en resum, la trajectòria dels Canucks en les eliminatòries pel títol, coneixerem els integrants de la plantilla i anirem comentant la impressió que han deixat en el nostre record.
- Porters
El letó Arturs Silovs, recentment traspassat als Pittsburgh Penguins, ha estat un dels pilars dels Canucks durant les eliminatòries i un ídol per als aficionats de l’Abbotsford Centre. Les seves estadístiques justifiquen aquest entusiasme: 93,1% d’aturades, 5 porteries a zero i 2,01 gols encaixats per partit
- Defenses
En el conjunt de defenses de la franquícia de la Colúmbia Britànica ha destacat Victor Mancini. Sensacional actuació la d’aquest defensa nascut el maig de 2002. Jugador de gran estatura (1,92 m) i amb un domini excel·lent del puck, ha disputat tots els partits de les eliminatòries. La seva sortida del puck des de la zona defensiva ha estat un dels trets més característics del joc dels Canucks. Ha registrat 8 punts (3 gols i 5 assistències).
Un altre dels destacats ha estat el rus Kirill Kudryavtsev. Uns playoffs espectaculars els d’aquest rookie rus, que ha estat una de les sensacions dels Canucks. Defensa amb un perfil ofensiu incisiu i una gran personalitat sobre el gel malgrat la seva joventut (nascut el febrer de 2004), per a nosaltres és un jugador amb un futur brillantíssim. Les seves xifres van ser excel·lents: 10 punts (1 gol i 9 assistències).
Un dels nostres jugadors preferits, l’ultracompetitiu Jet Woo. Uns playoffs magnífics per a aquest defensa completíssim, dur en el cos a cos tot i no tenir una gran corpulència, i perillosíssim quan s’incorpora a l’atac. Un dels més utilitzats per Manny Malhotra, Woo ha registrat 6 punts (1 gol i 5 assistències) durant les eliminatòries. No podem oblidar-nos del veterà del bloc defensiu, Christian Wolanin. Jugador amb moltes batalles a l’esquena (nascut el març de 1995) i amb una actuació destacada en què ha registrat 10 punts (2 gols i 8 assistències).
Ens queden per comentar dos jugadors que han tingut un paper destacat en el perfil eminentment defensiu. Ens referim a Guillaume Brisebois i Akito Hirose. Brisebois, nascut el juliol de 1997, juntament amb Mancini ha estat l’únic defensa que ha disputat tots els partits de les eliminatòries, registrant 3 punts (2 gols i 1 assistència). En el cas del canadenc amb ascendència japonesa, ha tingut una actuació sòlida, registrant 5 punts (1 gol i 4 assistències).
- Davanters
Sense discussió, l’estrella ofensiva d’Abbotsford ha estat el suec Linus Karlsson. El jugador amb més punts dels playoffs: 26 punts (14 gols i 12 assistències). Draftejat el 2018 pels Sharks a la tercera ronda amb el número 85, aquest extrem dret nascut el novembre de 1999 ha estat el davanter amb més gols guanyadors, amb un total de 4.
Si Karlsson va ser el terror dels equips rivals per l’ala dreta de l’atac, Arshdeep Bains, el nostre jugador preferit, ho va ser per la banda esquerra. Una autèntica màquina de jugar a hoquei, capaç de fer aixecar dels seients els aficionats de l’Abbotsford Centre. En els moments de hoquei aclaparador, capaç d’arrasar l’oponent, allà hi era Bains liderant l’atac dels Canucks. La seva capacitat de generar joc ofensiu ha estat brillant, registrant 24 punts (7 gols i 17 assistències).
També el centre de l’atac dels Canucks va estar ben cobert. Tant Max Sasson com Ty Mueller van rendir a un nivell molt alt, sent autèntics martells pilons per a les defenses rivals. Cal destacar els 77 llançaments de Sasson, el millor registre de l’equip.
L’ala esquerra de l’atac dels Canucks va ser un huracà, ja que Sammy Blais, nascut el juny de 1996 i seleccionat en el draft de 2014 pels St. Louis Blues amb el número 176 a la sisena ronda, va mantenir el nivell de Bains amb un registre de 19 punts (6 gols i 13 assistències). I per si no fos prou, també hi era Phillip Di Giuseppe, nascut l’octubre de 1993 i seleccionat en el draft de 2012 pels Carolina Hurricanes amb el número 38 a la segona ronda, mantenint el nivell d’intensitat amb un registre d’11 punts (6 gols i 5 assistències).
També tenim una sèrie de jugadors que, tot i no tenir un paper destacat, sí que van oferir una actuació sòlida com a complement, com Tristen Nielsen, Nate Smith o Jujhar Khaira. També dins d’aquest grup de jugadors complementaris cal citar el capità de l’equip, Chase Wouters.
No volem acabar aquest repàs a la plantilla sense subratllar l’actuació de dos jugadors, no tant pel seu impacte numèric en els resultats de l’equip sinó per la impressió que ens han deixat com a espectadors. Ens referim al rookie suec Jonathan Lekkerimaki (nascut el juliol de 2004) i al bielorús Danila Klimovich (nascut el gener de 2003). Tots dos van tenir un impacte enorme en el joc ofensiu de l’equip, marcant gols decisius. En el cas de Klimovich cal destacar els dos gols que va marcar en temps de pròrroga; recordem que va ser seleccionat en el draft de 2021 pels Canucks amb el número 41 a la segona ronda. Per a nosaltres, es tracta de dos jugadors amb un futur brillant i no ens sorprendria que es consolidessin a la NHL. De fet, Lekkerimaki, que té un stick que sembla un rifle, ja ha jugat 24 partits amb els Vancouver Canucks, aconseguint 6 punts (3 gols i 3 assistències); no està gens malament per a un jugador acabat d’arribar des de Suècia. La trajectòria de Klimovich en l’hoquei nord-americà, després d’arribar des de Bielorússia, és més extensa, ja que va començar la temporada 2021/22. Sempre amb els Abbotsford Canucks, ja ha disputat 240 partits amb un registre de 93 punts (56 gols i 37 assistències).
La trajectòria als playoffs: dificultats per tot arreu
- Primera Ronda: Abbotsford Canucks vs Tucson Roadrunners (2-1)
Els Canucks, segons a la Pacific Division, van haver de disputar aquesta eliminatòria de primera ronda, de la qual només es van lliurar els Colorado Eagles com a campions de la divisió. El rival amagava dificultats, ja que els Tucson Roadrunners eren un equip capaç de complicar-te la vida en una sèrie tan curta, jugada al millor de tres partits. A causa de la idiosincràsia de l’AHL, els tres enfrontaments es van disputar a l’Abbotsford Centre, i això va ser un element decisiu, que es va notar en el tercer partit, que va acabar amb una golejada de 5-0 en què els Canucks van desplegar una actuació coral soberbia, amb cinc golejadors diferents (Nielsen, Wouters, Sasson, Blais i Di Giuseppe)
- Semifinal de la Pacific Division: Abbotsford Canucks vs Coachella Valley Firebirds (3-1)
Ni més ni menys que els finalistes de les dues últimes edicions de la Calder Cup, els Firebirds de Palm Desert —protagonistes de les batalles contra els Hershey Bears— eren el següent escull en el camí dels Canucks. La sèrie es jugava amb el format 2-3, amb els dos primers partits a l’Acrisure Arena. Justament en el primer partit jugat a Palm Desert, els Canucks van deixar clar que anaven a totes, ja que van fer un partidàs, guanyant per 1-3 després de remuntar el gol inicial de Ryan Winterton. La resta de la sèrie va ser una batalla sense quarter sobre el gel, amb un segon partit agònic que van guanyar els Firebirds a la pròrroga. Ja a l’Abbotsford Centre, els Canucks van aconseguir guanyar els dos partits amb marcadors ajustats (3-1 i 2-0).
- Final de la Pacific Division: Colorado Eagles vs Abbotsford Canucks (2-3)
El repte més difícil per als Canucks: haver d’enfrontar-se al millor equip de la Pacific Division amb el factor pista en contra, sent aquesta el mític Blue Arena de Loveland, una autèntica olla a pressió que penja el cartell de “sold out” en cada partit: 5.089 espectadors que semblen el doble
La sèrie va tenir un moment clau en el tercer partit, el primer a Colorado, al qual s’hi havia arribat amb una victòria per a cada equip. Ja a la pròrroga, va aparèixer Linus Karlsson per marcar el gol de la victòria. Estem convençuts que aquest triomf va omplir de moral el dipòsit dels Canucks, que només havien de tornar a guanyar un partit a Loveland i tenien dues oportunitats per fer-ho. I ho van aconseguir en el cinquè i definitiu partit, que va ser una autèntica exhibició d’intensitat i contundència de tot l’equip amb un marcador demolidor de 0-5 i unes actuacions sensacionals del letó Silovs, amb 34 aturades, i de Karlsson amb un doblet.
- Final de la Conferència Oeste: Abbotsford Canucks vs Texas Stars (4-2)
Per a nosaltres, aquesta sèrie és la millor que s’ha disputat en els últims anys als playoffs de l’AHL. No es va arribar al setè partit, certament, però el que vam veure ja va ser suficient. Dels 6 partits disputats, 2 es van decidir a la pròrroga i un en una doble pròrroga. Va ser en aquesta sèrie, sobretot en els enfrontaments jugats a Abbotsford, on el hoquei desplegat pels Canucks va arribar al seu punt culminant. El quart partit, segon a Cedar Park, que va necessitar dues pròrrogues per decidir la victòria dels Canucks, va ser el cop definitiu de l’eliminatòria, ja que amb un 3-1 en la sèrie era pràcticament impossible que els Stars guanyessin tres partits seguits.
És de justícia dir que els Stars són sempre un dels equips que més espectacle ofereixen a l’AHL amb el seu tradicional joc ofensiu. A més, aquesta temporada comptaven amb una de les sensacions de l’any, el rookie Justin Hryckowian, que havia estat el millor novell de la temporada regular amb un registre de 60 punts (22 gols i 38 assistències)
Nosaltres, que anàvem seguint el desenvolupament del que succeïa en les eliminatòries de la Conferència Est, teníem la íntima convicció que els Canucks s’alçarien amb la Calder Cup.
- Final: Charlotte Checkers vs Abbotsford Canucks (2-4)
A la gran final, jugada amb el format 2-3-2, els Canucks es van trobar amb un rival duríssim: els Checkers de Charlotte. Els de Carolina del Nord havien fet una gran fase regular i van arribar a la final donant la gran sorpresa d’eliminar el gran favorit, els Laval Rocket. A més, ho van fer amb una escombrada de 4-0 i mostrant una superioritat absoluta. Les seves armes eren clares: un hoquei compacte, sòlid, dur i una gran mentalitat competitiva.
Aquesta dinàmica guanyadora de Charlotte es va notar en el partit inaugural, jugat al Bojangles Coliseum, que va necessitar dues pròrrogues per decidir-se. Va ser el primer cop sobre la taula dels Canucks a la final. Dues actuacions cal destacar d’aquest partit transcendental: les 51 aturades d’Arturs Silovs en una actuació estratosfèrica i el golàs en la pròrroga de Danila Klimovich.
El segon partit també es va decidir a la pròrroga, però aquesta vegada a favor dels Checkers. Així, la final es traslladava a Abbotsford per jugar tres partits seguits: en el primer, amb un Abbotsford Centre absolutament entregat i un públic enfervorit, els Canucks van escombrar els Checkers (6-1) amb un hoquei furiós.
Els tres últims partits de la sèrie van ser autèntiques batalles sobre el gel. El quart partit també el van guanyar els Canucks (3-2), situant-se 3-1 en la sèrie, que semblava virtualment sentenciada, ja que tres victòries seguides de Charlotte es presentaven com una missió impossible.
Guanyar tres partits seguits als playoffs és dificilíssim, i els Checkers van aconseguir endur-se el cinquè partit a Abbotsford a la pròrroga. Les dues victòries dels de Carolina del Nord en la sèrie havien estat assolides amb un patiment extrem després de la pròrroga.
En el partit decisiu, novament al Bojangles Coliseum, els Checkers es van avançar 2-0 en el primer període. Els Canucks no es van descompondre i van marcar tres gols seguits per guanyar el partit i la Calder Cup.
Aquí s’acaba aquest humil tribut a un equip que ha deixat empremta en els aficionats a l’AHL després d’una temporada de somni.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
