La temporada anterior, la 2001/02, els Ottawa Senators van acabar tercers en la divisió Nord-est amb un registre de 39-27-9-7 per a aconseguir 94 punts. No obstant això, l’equip liderat per Alfredsson amb 71 punts no va superar la primera ronda de les eliminatòries i va caure inesperadament davant els Philadelphia Flyers en cinc partits.
A l’estiu, Ottawa va realitzar tres traspassos i una signatura crucial per a l’èxit de la següent campanya. Els Senators van adquirir a Josef Boumedienne, Brian Pothier i Peter Schaefer. Combinats, els tres van totalitzar 89 partits i 29 unitats aquell curs. Així, la transacció més important va ser la renovació de Alfredsson, capità, a un contracte de dos anys.
Per a un conjunt que, suposadament, tenia tot de cara, l’èxit sobre el gel no es traslladava a la franquícia fora d’ell. Els Senators s’enfrontaven a un deute de 360 milions de dòlars favorable a l’NHL, al Banc Imperial de Comerç del Canadà (CIBC) i al banc FleetBoston Financial, així com l’obligació directa sobre el Coral Centre. Amb tot, l’entitat es va declarar insolvent el 9 de gener de 2003.
Mesos després, a l’agost, el magnat farmacèutic Eugene Melnyk va comprar els Senators per al voltant de $127,5 milions, una part per l’equip i una altra pel pavelló. Malgrat les mancances econòmiques, la inestabilitat en la propietat i la retenció de pagaments, Ottawa es va centrar en el seu joc sobre el gel i va poder competir en una de les millors temporades de la seva història.
El quadre de la capital ho tenia tot. Construït a partir de la seva capacitat per a formar quatre línies segures, tots excepte tres jugadors van anotar almenys un punt. El poder golejador era evident i els Senators van acabar primers en la Conferència Est amb 263 gols a favor. Marian Hossa va liderar la plantilla amb 45 gols.
Com és d’esperar, la millor temporada d’una franquícia queda marcada per una notable quantitat de plusmarques del propi club. Entre ells, Hossa va empatar el rècord del triplet més ràpid, en 7.05 enfront dels extints Atlanta Thrashers. Així mateix, Ottawa va aguantar 244:47 minuts seguits sense encaixar i va encadenar sis victòries fora de casa, tots dos millors registres de l’equip.
Malgrat les mancances econòmiques, la inestabilitat en la propietat i la retenció de pagaments, Ottawa es va centrar en el seu joc sobre el gel i va poder competir en una de les millors temporades de la seva història
Molts creuen que els equips reeixits arriben com a resultat de signar al nom més important en la data límit, però aquest conjunt refuta aquesta supòsit. Durant l’exercici 2002/03, els Senators van tancar una sèrie de traspassos que no van influir molt en la pista o en els resultats, almenys aquest any. Les vuit incorporacions totals, entre elles Bryan Smolinski i Vaclav Varada, van acumular 16 punts en la regular i 15 en les eliminatòries.
Ottawa va entrar als playoffs com a favorit i s’esperava que escombressin als New York Islanders, vuitena sembra, a la primera ronda. No obstant això, els Isles van sorprendre amb un triomf en la primera trobada i els canadencs van haver d’esperar al cinquè partit, en la capital del país, per a definir la sèrie.
En la segona ronda, els Senators es van citar amb els Flyers. Els primers quatre partit no van veure a cap equip guanyar dos partits seguits, sinó que els conjunts es van repartir els xocs a casa i fora. A partir d’aquí, Ottawa es va recordar del seu domini golejador, va anotar cinc en el cinquè partit i va tancar l’eliminatòria a la primera amb els mateixos punts a favor en el sisè duel.
Els Sens van xocar contra els New Jersey Devils en l’esperada final de la Conferència Est. Els primers dos partits de la sèrie, tots dos a Ottawa, van acabar amb una victòria per a cada equip. Els locals van guanyar el primer gràcies a un gol en la pròrroga de Shaun Van Allen, però Martin Brodeur va brillar en el duel posterior amb 30 de 31 trets detinguts. Seguidament, els Devils van continuar el seu bon joc a casa i van guanyar el tercer i quart joc.
A la vora de l’eliminació en la seva primera final de la Conferència Est, els Senators van respondre per a guanyar el cinquè i sisè duel. Finalment, en el setè i decisiu aparellament, la ratxa històrica va arribar a la seva fi i Ottawa va caure a les mans dels Devils després de caure per 3 a 2.
La temporada 2002/03 dels Senators va ser la primera experiència d’èxit en la postemporada per als aficionats d’Ottawa. L’èxit en la temporada regular va enviar el trofeu del President a una vitrina canadenca des dels Calgary Flames de la 1988/89. Mentre que la campanya no va acabar amb el Sant Greal de l’hoquei gel entre mans, l’equip va donar prosperitat als seus aficionats, una esperança que va trigar a sentir-se uns pocs anys. Però això és una altra història.
Et pot interessar…
Cargando ...
