L’NHL disposa d’un ampli nombre d’executius encapçalats pel seu comissionat, però cap decisió de pes es pren sense l’aprovació del Consell de Governadors
Després de més de cent anys d’història, l’NHL s’ha consolidat com una de les grans lligues d’Amèrica del Nord. Actualment, en formen part 32 franquícies, cadascuna amb els seus propis interessos, necessitats i prioritats. La lliga en conjunt no és aliena a aquesta realitat i combina aquests interessos particulars amb els generals a través d’un organisme que, a la pràctica, és qui pren les grans decisions: el Consell de Governadors de la’NHL (NHL Board of Governors, en anglès). Un organisme que es va fer necessari amb el creixement de la competició.
De les reunions informals al Consell
L’NHL va néixer l’any 1917 sota el mandat de Frank Calder amb només quatre franquícies, que aviat quedarien reduïdes a tres després que el pavelló dels Montreal Wanderers s’incendiés, fet que els va obligar a abandonar la competició. En aquell moment, les decisions executives requeien majoritàriament en la presidència de la lliga. Evidentment, els propietaris dels equips tenien influència, però la seva manera de defensar els seus interessos o portar les seves idees a la pràctica es basava en reunions informals entre ells, al marge de l’organigrama oficial de la NHL.
En els seus inicis, l’NHL podia funcionar amb reunions informals dels propietaris
Amb l’arribada dels anys trenta ja existien els Original Six i les franquícies acumulaven diversos anys de funcionament. Això exigia més regulació i estructures que consolidessin el funcionament de la competició. Tot i que Calder continuava mantenint una gran capacitat de decisió i execució, es va equilibrar el repartiment del poder: el president prenia les decisions importants del dia a dia, però els propietaris, un cop superada la turbulenta etapa fundacional de la lliga, passaven a ser els qui decidien les qüestions més transcendents. Això sí, encara ho feien des dels seus despatxos particulars o en reservats de restaurants, i no des d’un organisme oficial de l’NHL.
La mort sobtada del primer president de la lliga va acabar afavorint el funcionament formal del Consell de Governadors. Tot i això, tant amb Dutton com amb els presidents posteriors es va mantenir el mateix equilibri de poder que s’havia assolit amb Calder. Paral·lelament, les oficines de l’NHL anaven guanyant complexitat amb la creació de comitès específics per a determinades àrees, que alleugerien la càrrega de treball del president. No seria fins al 1993, amb l’arribada de Gary Bettman com a comissionat, que s’establiria el model de funcionament actual de l’NHL, basat en una gestió empresarial moderna.
Gestió moderna per a temps moderns
Malgrat que l’NHL va experimentar un creixement continu des de la seva fundació, va travessar diverses crisis que van poder posar en perill la seva supervivència. Un cop superats aquests obstacles, la lliga es trobava a començaments dels anys noranta davant de diversos reptes que exigien una gestió eficaç. Entre aquests, destacaven les dificultats per gestionar els drets televisius i les relacions laborals amb els jugadors.
Així doncs, l’NHL va decidir adoptar una estructura empresarial en què es consolidaven definitivament les reunions periòdiques del Consell de Governadors, que passava a actuar com el consell d’administració de qualsevol empresa. Paral·lelament, s’establia la figura d’un màxim executiu, que deixava de rebre el títol de president per passar a anomenar-se comissionat, assumint les funcions de director executiu o conseller delegat.
El creixement de la lliga i de tots els aspectes relacionats amb el seu funcionament va obligar a crear estructures amb capacitat d’anàlisi i decisió en tota mena de qüestions
Així, aquest Consell es va convertir en el màxim òrgan decisori de l’NHL, està format per un representant de cadascuna de les franquícies membres de la lliga, actualment 32. Aquest representant pot ser un propietari o un alt executiu de la franquícia i disposa d’un vot. Segons la importància de les decisions, aquestes requereixen una majoria simple per a les qüestions més generals o una majoria qualificada de tres quartes parts (actualment 24 vots) per a les més transcendents.
Sense regles estrictes, però amb costums establerts
La Constitució de l’NHL no regula la freqüència de les reunions del Consell, però habitualment se celebren entre dues i tres trobades presencials cada any, aproximadament en les mateixes dates. En ocasions, els assumptes ja arriben treballats prèviament en comitès especialitzats, mentre que altres es continuen debatent en les converses directes entre els representants dels equips durant les reunions del màxim nivell.
No està regulat formalment, però almenys tres vegades l’any es reuneix el gran òrgan decisori de l’NHL
La reunió més important acostuma a tenir lloc al desembre, en aquesta trobada es debaten les grans qüestions estratègiques, des del punt de vista econòmic, es fan projeccions d’ingressos i s’analitza l’evolució del límit salarial, que depèn directament d’aquestes previsions. També s’aproven els grans acords de col·laboració i patrocini de la lliga. Igualment, s’estudien i validen els canvis més importants del reglament de joc i, per descomptat, és la reunió en què les ampliacions o reubicacions de franquícies reben l’aprovació o el rebuig definitiu.
| AP
La reunió de juny, coincident amb els partits finals de l’Stanley Cup, serveix per fer balanç i avaluar la temporada. S’hi estudia l’estat del conveni col·lectiu, s’ajusten les modificacions reglamentàries després de veure’n el funcionament sobre el gel i es revisa el calendari de la temporada següent. En definitiva, són reunions destinades a l’avaluació, la preparació i l’ajustament. Tot i que no és fixa, també es pot celebrar una tercera reunió a la tardor, dedicada a revisar l’aplicació de les decisions aprovades anteriorment, fer ajustaments administratius o preparar els temes que es tractaran al desembre.
Naturalment, qüestions urgents poden provocar la convocatòria extraordinària del Consell. La venda de franquícies, les peticions sobtades de trasllat, els canvis reglamentaris urgents o la necessitat de respondre a crisis com la provocada per la COVID-19 requereixen una discussió i una presa de decisions immediates. Malgrat la complexitat que ha adquirit la lliga pel gran nombre de franquícies que la integren i pels múltiples reptes esportius i econòmics que han anat apareixent amb el pas del temps, l’NHL ha trobat la manera de governar-se i de prendre decisions per continuar sent una de les quatre grans lligues professionals de l’esport nord-americà.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
