En els extensos annals d’entrenadors en la història de la National Hockey League (NHL), poques figures representen tan fidelment l’etiqueta de ‘professor’ com Andy Murray. La trajectòria del tècnic, canadenc de pura cepa, des dels plans juvenil i internacional fins a la lliga major, compon una història de persistència, capacitat d’adaptació i una ferma dedicació pel detall.
Conegut per la seua meticulosa preparació i fortes dots comunicatives, Murray mai va alçar la Stanley Cup com a head coach, però la seua petjada pot trobar-se en el desenvolupament de nombrosos jugadors i la seua influència encara ressona a través de l’NHL i més enllà. La seua etapa en Los Angeles Kings transcendeix com la pedra angular de la seua carrera en la lliga; un període definit pel canvi de cultura i els ‘gairebé’ que encara es recorden.
L’estil tècnic de Murray es definia per l’estructura, la preparació i la responsabilitat
El camí d’Andy Murray cap a les banquetes de l’NHL va ser de tot menys convencional. Abans d’assumir el seu primer càrrec d’entrenador amb els Kings en 1999, el natural de Gladstone, Manitoba, va construir la seua reputació a través dels diversos nivells de l’esport. Murray va treballar durant bastant de temps a Europa al capdavant d’equips a Suïssa i Alemanya mentre feia les funcions d’ajudant en la selecció canadenca en l’àmbit internacional. El nord-americà va assolir l’èxit com a part del cos tècnic que va guanyar l’or en els Mundials de 1997 i les pressions de l’hoquei de primer nivell no li eren desconegudes abans d’assumir les regnes d’un conjunt de l’NHL. Quan Los Angeles va telefonar, Murray ja havia acumulat un currículum global ple de lliçons, estratègies i gestió de vestidors: qualitats que definirien la seua carrera.
L’embrió de l’èxit posterior
Als Kings, Andy Murray va heretar una franquícia que buscava des de feia temps l’estabilitat i el respecte. En la seua primera temporada, la 1999-2000, el canadenc va guiar Los Angeles fins a 39 victòries i una classificació per als playoffs i es va guanyar una credibilitat immediata. Dos anys més tard, en 2001, els Kings de Murray van protagonitzar una de les actuacions més memorables en les eliminatòries de la història del club i van portar els totpoderosos Colorado Avalanche fins al seté partit en les semifinals de la Conferència Oest. Encara que els Kings van caure finalment, la determinació i l’organització d’aquella sèrie va cimentar la reputació de Murray com un entrenador capaç d’optimitzar la seua plantilla. Durant les seues sis campanyes a Los Angeles, va acumular un registre de 215 triomfs i 176 derrotes i va arribar als playoffs en tres ocasions, malgrat haver de tractar amb lesions importants i un pressupost salarial que es quedava curt davant l’elit de la lliga. La seua etapa va acabar en 2006, però va deixar uns Kings que havien aprés a competir nit rere nit i va llaurar el terreny per als equips campions que floririen pocs anys després.
L’estil tècnic de Murray es definia per l’estructura, la preparació i la responsabilitat. Era famós per les seues sessions de vídeo exhaustives i la seua habilitat per a desxifrar les tendències dels rivals. Els conjunts liderats pel canadenc s’enorgullien de la seua disciplina defensiva, uns potents equips especials i un èmfasi a treballar més que els oponents. A més, també se’l coneixia per connectar amb els seus jugadors com a individus mitjançant la comunicació i la confiança. Mentre que les crítiques titllaven els seus sistemes de rígids, pocs negaven la seua capacitat per a extraure l’esforç de les seues plantilles. De moltes maneres, Murray va representar l’arquetip de head coach modern de l’NHL: en part estrateg, en part motivador i docent.
La cultura del professionalisme
Després del seu període en els Kings, Andy Murray va continuar el seu viatge entre 2006 i 2010 amb els St. Louis Blues, on va fer èmfasi una vegada més en l’estructura i el desenvolupament de jugadors, encara que els resultats van ser irregulars. Més tard, el canadenc va tornar a l’àmbit internacional i va dirigir Canadà en diversos tornejos abans de transitar al nivell universitari en la Universitat de Western Michigan. Allí, Murray va subratllar la seua reputació com a professor de l’esport i va posar el focus en modelar joves atletes tant per al professionalisme com per a la vida més enllà de l’hoquei. La seua longevitat al llarg de tants escalons de l’esport parla de la seua capacitat d’adaptació i del respecte que se li professava dins del món del gel.
En última instància, el llegat tècnic de Murray no es regeix per campionats o moments destacats en les eliminatòries, sinó per la cultura de professionalisme que va instal·lar allí on va treballar. A Los Angeles, va convertir una franquícia regular en un aspirant creïble mentre es guanyava l’admiració per la manera en què els seus equips competien contra rivals més profunds i talentosos. El seu compromís amb la preparació i la comunicació va deixar empremta en els jugadors que va tindre com a deixebles. La història de l’hoquei reserva sovint un lloc de privilegi per a les dinasties i els tècnics que guanyen trofeus, però la carrera de Murray recorda que ensenyar i extraure el millor d’un grup de jugadors és també una victòria en si mateixa. En els Kings, la influència d’Andy Murray és permanent, encara que el seu nom no estiga en la Copa.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
