I. Introducció
L’AHL veurà canviada la seva fesomia a partir de la temporada 2026/27, ja que la ciutat de Hamilton, situada al sud del Canadà prop de la frontera amb els Estats Units d’Amèrica, serà la seu de la franquícia afiliada a l’organització dels New York Islanders. Per tant, l’AHL perdrà una ubicació a l’estat de Connecticut com és Bridgeport per guanyar una plaça a la província canadenca d’Ontario. A nivell estructural de l’AHL, l’Atlantic Division es quedarà amb un equip menys ja que els nous Hamilton Hammers s’enquadraran a la North Division. L’anterior ocasió en què es va produir una reubicació de franquícia va ser la temporada 2022/23 quan els Stockton Heat, afiliats als Calgary Flames, es van traslladar des de Califòrnia a Calgary, a la província d’Alberta, per formar els Calgary Wranglers.
Si mirem enrere veurem que en les darreres dues dècades s’ha produït una profunda transformació geogràfica en la ubicació de les franquícies de l’AHL. El motiu principal d’aquest procés rau en la necessitat de les franquícies de la NHL de tenir el més a prop possible geogràficament els seus equips filials, facilitant així els freqüents transvasaments de jugadors entre afiliat i matriu. Però també els interessos de l’AHL han tingut el pes en tota aquesta transformació geogràfica. De ser una competició regional amb la majoria de les seves franquícies ubicades al nord-est dels Estats Units i l’est del Canadà s’ha anat passant a una competició de caràcter nacional que ha arribat a estendre’s fins a la costa oest nord-americana i a l’oest canadenc.
La reubicació de franquícies ha estat una manera de configurar l’AHL segons una estratègia preestablerta. La fita que marca la configuració actual de l’AHL va ser la creació el 2015 de la Pacific Division que es va nodrir de diverses franquícies reubicades com els Ontario Reign (procedents dels Manchester Monarchs), els San Diego Gulls (dels Norfolk Admirals), els Bakersfield Condors (dels Oklahoma Flames) i els San Jose Barracuda (dels Worcester Sharks). També cal ressenyar la voluntat de l’AHL d’expandir-se pel territori canadenc, manifestada amb la reubicació també el 2015 del club filial dels Winnipeg Jets, els St. John’s IceCaps, mantenint-los en territori canadenc i passant a ubicar-los a Winnipeg per formar els Manitoba Moose.
La fi d’una era a Bridgeport
La localitat de Bridgeport, a l’estat de Connecticut, ha estat una de les places fortes de l’AHL en els darrers cinc lustres. Ens hem de remuntar a l’any 2001 per veure la fundació dels Bridgeport Sound Tigers com a fruit d’una expansió de l’AHL. La fundació de la franquícia va estar lligada a la construcció, en ple centre del port de la ciutat, del nou pavelló, l’Arena at Harbor Yard (més tard anomenat Total Mortgage Arena). El nom de Sound Tigers (Tigres de l’Estret) té a veure amb la ubicació del pavelló, molt proper a l’Estret de Long Island. L’impacte de la nova franquícia va ser molt fort en la seva temporada inaugural, sent el millor equip de la seva conferència a la regular season i plantant-se a la final de la Calder Cup, que van perdre contra els Chicago Wolves. Van ser vint temporades d’existència en què van passar per la franquícia grans jugadors com ara el porter Rick DiPietro o el left wing Raffi Torres.
El 2021 es va produir un canvi important en l’organització de la franquícia ja que va passar a estrènyer els llaços ja existents amb els New York Islanders passant a anomenar-se Bridgeport Islanders. Aquest canvi no va caure bé en una gran part de l’afició de Bridgeport i un exemple d’això està en una pancarta que es podia veure a les grades del Total Mortgage Arena dient “Bridgeport is not an island”. Els canvis van ser profunds i es van reflectir a tota l’estètica de la franquícia, que va adoptar els motius propis de la franquícia matriu. A la seva temporada inaugural, els Islanders van arribar a la semifinal de l’Atlantic Division en què van ser eliminats pels Charlotte Checkers per un global de 3-1. No obstant això, els resultats esportius no van ser bons en les temporades següents i aquest procés de declivi va arribar a la seva cúspide la temporada 2024/25, que va ser una de les més desastroses de la història moderna de l’AHL, amb un registre de 15-50-7 per a un paupèrrim 25.69% de puntuació a la regular season; a més el seu registre a casa va ser el pitjor de la història de l’AHL amb un 4-28-4 (només 4 victòries a tota la temporada!). Unit a aquest declivi de resultats, l’assistència d’espectadors al Total Mortgage Arena va anar baixant de mica en mica fins a ser una de les més baixes de tota l’AHL. Aquests dos factors, esportiu i social, van ser els detonants que la gerència dels New York Islanders busquessin una nova ubicació per a la seva franquícia afiliada i la van trobar al Canadà, a la ciutat de Hamilton, amb solera al món de l’hoquei.
Neixen els Hamilton Hammers
La ciutat de Hamilton es troba a la província canadenca d’Ontario, a l’extrem occidental del llac Ontario i dins de la poblada regió coneguda com la Golden Horseshoe (Herradura Daurada). Com a seu per a un nou equip d’hoquei, la seva ubicació geogràfica és excel·lent ja que es troba relativament a prop de la seu d’altres franquícies de l’AHL enquadrades a la North Division, que serà la divisió d’aquests nous Hamilton Hammers: des dels 70 quilòmetres que la separen de Toronto (la més propera) als 610 quilòmetres de Laval (la més llunyana). Per tant, segurament el factor geogràfic ha estat un dels elements que han portat els gerents dels New York Islanders a triar la ciutat de Hamilton.
El nom de Hammers (Martells) es refereix al caràcter industrial de l’economia de la ciutat ja que Hamilton és coneguda per la seva indústria siderúrgica de producció d’acer, raó per la qual se l’anomena Steel City (Ciutat de l’Acer), sent un dels motors de l’economia canadenca. Grans gegants de l’acer com Dofasco o Stelco tenen el centre d’operacions a la ciutat. Hamilton és també coneguda com l’Ambitious City (Ciutat Ambiciosa), apel·latiu que es va forjar als diaris del segle XIX de la propera Toronto, que veia amb certa burla els avenços industrials de la ciutat, però això no va acovardir els habitants de Hamilton que van adoptar amb orgull aquest apel·latiu. Amb tota seguretat que aquesta rivalitat amb Toronto, l’urbs més poblada del Canadà, augmentarà el nivell competitiu de la North Division, que dels set equips actuals en passarà a vuit.
També el màrqueting ha tingut el paper en aquest trasllat. Hamilton porta les últimes dècades sumida en un procés d’efervescència cultural, artística i gastronòmica. El cost de la vida, més econòmic que el de Toronto, ha estat un factor important en aquesta ebullició social. Hamilton és una ciutat en expansió, viva, amb una marcada personalitat de gent feta a si mateixa gràcies a la feina dura. I la NHL, concretament els New York Islanders, no ha deixat passar l’oportunitat d’introduir-se en aquest nou mercat, i ho han fet afiliant-se a una franquícia nova amb identitat pròpia com són els Hamilton Hammers en comptes de crear un clon com van fer a Bridgeport i que potser va ser una de les causes del seu fracàs.
Un altre dels motius que han influït a l’hora de triar la ciutat de Hamilton és la seva intensa relació amb l’hoquei a l’últim segle. Al primer quart del segle XX, entre 1920 i 1925, els Hamilton Tigers van jugar a la NHL, arribant a quedar primers a la regular season en la temporada 1924/25. Tot i això, per problemes financers, la franquícia es va dissoldre en acabar aquesta temporada. Fent un salt temporal de gairebé setanta anys, ens trobem amb els Hamilton Canucks, filial de Vancouver al si de l’AHL, que només van existir un parell de temporades entre el 1992 i el 1994. Només dos anys més tard van néixer els ja mítics Hamilton Bulldogs, que van militar a l’AHL durant 19 anys. van ser filials dels Edmonton Oilers i després dels Montreal Canadiens. Disputaven els seus partits al Copps Coliseum, que era un autèntic fortí en què els Bulldogs comptaven amb un públic molt fidel. Van aconseguir guanyar la Calder Cup a la temporada 2006/07 amb un joveníssim Carey Price between the pipes, que va ser l’MVP d’aquelles finals amb només 19 anys sent el tercer porter menor de 20 anys a guanyar l’AHL. A més d’aquest títol, van aconseguir arribar a les finals dues vegades més: en la temporada inaugural quan van perdre contra els Bears d’Hershey i el 2003 quan van perdre contra els Houston Aeros en una sèrie agònica que es va decidir en el setè partit.
Per tant, ja són onze els anys en què Hamilton està òrfena d’hoquei professional, cosa que explica les ànsies que hi ha en els seus aficionats perquè els Hammers comencin el seu camí a l’AHL l’octubre que ve.
El TD Coliseum: Un escenari de 300 milions de dòlars
Els Hamilton Hammers no disputaran els seus partits en un pavelló desconegut per als aficionats a l’hoquei de la ciutat sinó que ho faran a l’antic Copps Coliseum, el mateix pavelló en què jugaven els Bulldogs, i que els últims anys havia canviat el seu nom pel de FirstOntario Centre, una de les institucions creditícies més importants de la província d’Ontario. No obstant, l’únic que reconeixeran els fans dels Hammers és la ubicació del pavelló perquè tota la resta que es trobaran és nova. El promotor de la remodelació exhaustiva de l’antic pavelló és el gegant de la gestió de recintes Oak View Group (OVG), que ha invertit 300 milions de dòlars a la reforma. Les obres van començar el maig del 2024 i van durar divuit mesos, reobrir les portes el novembre del 2025 amb la celebració d’un concert de Paul McCartney. El nou pavelló va adoptar el nom de TD Coliseum, del gegant de les telecomunicacions TD (Toronto-Dominion Bank).
El resultat ha estat aclaparador: un pavelló de 18.000 espectadors amb llotges premium per a una experiència d’entreteniment al nivell de la mateixa NHL. Amb aquesta capacitat, el TD Coliseum serà el pavelló més gran de l’AHL ja que només el Rocket Arena de Cleveland, la casa dels Monsters, pot igualar-lo en capacitat. En el que sí que serà el millor recinte esportiu és en la incorporació dels darrers avenços tecnològics adequats per a l’esport d’alta competició. A nivell esportiu, aquest pavelló i l’ambient que es pot arribar a generar dins seu serà un factor molt beneficiós per al desenvolupament dels prospectes dels New York Islanders que a més jugaran en una de les divisions més competitives de l’AHL com és la North Division.
També l’hoquei femení s’enlairarà a Hamilton amb una franquícia d’expansió, la PWHL Hamilton que compartirà amb els Hammers el TD Coliseum. La franquícia femenina honrarà la memòria dels Hamilton Tigers en usar el color daurat al seu uniforme. En suma, l’hoquei professional ha tornat amb magnificència a Hamilton i ho farà en un escenari impressionant.
Impacte esportiu i logístic per als Islanders
A nivell esportiu, per a l’organització dels Islanders resulta important tenir una falca ficada al mercat canadenc, al sud de la província d’Ontario. És una zona que té una cultura del gel tan tradicional que marcarà un nivell molt alt d’exigència competitiva a la nova franquícia de Hamilton des del principi. Si alguna cosa interessa als New York Islanders és que els seus prospectes estiguin llestos per ajudar l’equip matriu en qualsevol moment i per això els vindrà molt bé que la seva filial competeixi a la North Division, potser la més dura de les divisions de l’AHL, amb franquícies canadenques com Toronto Marlies, Belleville Senators i Laval Rocket a les quals hi ha que afegir les potents Cleveland Monsters, Rochester Americans, Utica Comets i Syracuse Crunch. Precisament, els Toronto Marlies disputaran la final de la Calder Cup d’aquesta temporada contra els Chicago Wolves.
Tot i això, no tot són aspectes positius per als Islanders ja que al capdavall s’ha passat de Bridgeport, que està a 100 quilòmetres d’Elmont (ciutat on està ubicat l’UBS Arena on juguen els New York Islanders) a Hamilton, que està a 800 quilòmetres. Així, els recalls no seran tan còmodes per als jugadors, que s’hauran de traslladar amb avió quan abans ho podien fer amb cotxe per la còmoda A-95. Potser és el preu a pagar per l’organització dels Islanders en tot aquest canvi a la franquícia afiliada.
El futur d’aquest trasllat està en mans de l’afició de Hamilton: si l’assistència d’espectadors al TD Coliseum és bona les coses aniran bé i els Hammers s’arrelaran amb força i vigor a la societat local. El que és innegable és que els gestors de la franquícia han posat tot de part seva perquè això es produeixi. Seguirem atentament el desenvolupament dels esdeveniments a la trajectòria esportiva i social d’aquests nous Hamilton Hammers. Des d’aquí us donem la benvinguda a l’AHL i us desitgem el millor.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
