Una llegenda dels Sharks. Jonathan Cheechoo (Moose Factory, Ontario, 1980), que va passar sis de les seves set temporades a l’NHL vestint la samarreta de San Jose, segueix sent recordat a la franquícia californiana com un autèntic ídol, malgrat que la seva producció va ser força inconsistent
al llarg dels anys i l’equip no va poder arribar en cap ocasió a les Finals per l’Stanley Cup.
Però el que ningú li traurà és l’honor de ser el primer jugador en la història dels Sharks a anotar 50 o més gols en una sola temporada. Va fer 56 a la 2005/06. Va ser també el millor registre de la lliga aquell curs, cosa que li va valer per guanyar el Trofeu Rocket Richard, atorgat cada any al màxim artiller de la fase regular.
Primera ronda del draft
Cheechoo va fer els seus primers passos al món de l’hoquei sobre gel amb els Belleville Bulls, a l’OHL (Ontario Hockey League), anotant 31 gols i repartint 45 assistències a la seva primera campanya, la 97/98.
Uns mesos més tard, es va presentar al draft de l’NHL, on va ser elegit al número 29 de la primera ronda pels San Jose Sharks, que havien intercanviat anteriorment aquest pick amb els Nashville Predators. No obstant, el seu debut a la millor lliga del món es va fer de pregar.
Va haver de continuar fent mèrits per enfundar-se l’elàstica dels Sharks… i vaja si ho va aconseguir. Va incrementar el nombre de gols i assistències en les dues temporades següents als Bulls, i el 1999 va liderar l’equip cap al seu primer títol de l’OHL. Va ser l’autor de 30 punts en 21 partits de playoffs, incloent cinc gols a la victòria del seu equip en el setè partit de la final davant els London Knights.
Finalment, l’any 2000, va recalar a l’equip afiliat de San Jose per aquell moment a l’AHL, els Kentucky Thoroughblades, que el 2001 es va traslladar a Ohio per convertir-se en els Cleveland Barons. Allí també va destacar, i el seu salt a la màxima competició era merament qüestió de temps.
Aterratge a l’NHL
El mal començament dels Sharks la temporada 2002/03 va ser la tempesta perfecta per a Jonathan Cheechoo, que va debutar un 10 d’octubre en la derrota dels seus per 6-3 davant de Detroit. El primer gol en el seu compte particular va arribar un parell de setmanes després, el dia 25, perquè pugés al marcador el segon gol de San Jose en el seu partit contra Nashville.
Cheechoo va viure la seva millor temporada als Skarks després del lockout anotant 56 gols, cosa que ningú ha estat capaç d’igualar a San Jose
Cheechoo no jugava més de deu minuts per partit, i estava habitualment relegat a la tercera o quarta línia de l’equip, però amb el pas dels mesos va anar guanyant protagonisme i minuts sobre el gel, si bé els seus números en aquesta primera campanya amb els Sharks van ser força discrets: 9 gols i 7 assistències en 66 partits.
Però no va parar en el seu afany. Després d’un curs en què San Jose no s’havia classificat per als playoffs per primera vegada en sis anys, el jugador canadenc va començar a guanyar confiança, cosa que es va veure fidelment reflectida en les estadístiques: 28 gols i 19 assistències en 81 partits. La franquícia va aconseguir les Finals de Conferència, una cosa inèdita fins llavors en la història del quadre californià, però va caure amb els Flames per 4-2 a la sèrie.
Malgrat el lockout que va obligar a cancel·lar l’NHL la temporada 2004/05, Cheechoo va tornar de l’aturada amb més força que mai, anotant 56 gols, cosa que ningú ha estat capaç d’igualar als Sharks dues dècades més tard.
Les lesions, un trencaclosques
Els problemes físics no el van fer perdre massa partits, però sí que van ser clarament el motiu del seu declivi. «Les lesions em van frenar. Tots fem un pas enrere amb el temps. En el meu cas, van ser les meves hèrnies, les cames, els genolls… tot es va anar acumulant. Era més difícil entrenar com cal per jugar a aquest nivell», va explicar Cheechoo el 2019 durant una entrevista per a ESPN.
L’estiu del 2007, després d’haver arribat als 69 punts a la temporada regular, el seu segon millor registre a l’NHL, va haver de sotmetre’s a una doble operació d’hèrnia, que es va sumar a unes molèsties als genolls i les espatlles que ja arrossegava abans.
No va tornar a ser el mateix. Va anotar 23 gols a la temporada 2007/08 i 12 a la 2008/09, just abans de ser traspassat als Ottawa Senators, on va signar 5 gols i 9 assistències en 61 partits. Ni rastre d’aquell jugador que prometia marcar una època, no només a San José, sino a la National Hockey League. Tot i que tenia un any més de contracte, la franquícia canadenca li va rescindir el contracte el juny del 2010, i es va convertir en agent lliure.
Els Dallas Stars el van convidar al campament d’entrenament, fins i tot va arribar a disputar dos partits de pretemporada, però va ser tallat abans que arrenqués el curs. El va repescar San Jose per al seu equip afiliat de l’AHL, els Worcester Sharks, i un any més tard va marxar als St. Louis Blues, de nou per estar a la coneguda com la ‘segona divisió’ de l’hoquei nord-americà, encara que el seu periple amb els Peoria Rivermen no va fructificar.
Va arribar un nou lockout a l’NHL, l’últim fins al moment, cosa que va portar Cheechoo a comprometre’s a meitat de temporada amb els Oklahoma City Barons, un altre equip de l’American Hockey League. I fins aquí va arribar la seva carrera a terra americà. “Va ser bo relaxar-se en un moment donat. Em vaig prendre mig any lliure durant el lockout del 2012. Vaig tenir més temps perquè el meu cos es recuperés. No ho havia fet des del principi de la meva carrera, quan vaig tenir uns sis mesos lliures per alguna raó […] Amb aquest temps, em vaig tornar a sentir genial. Vaig jugar a l’AHL i després me’n vaig anar a l’estranger, i no vaig tornar a tenir problemes de lesions fins a la meva última temporada”, va relatar el davanter canadenc.
Amb el cicle complert als Estats Units, el canadenc va decidir fer les maletes i mudar-se a Europa, on va defensar els colors del Medvescak Zagreb, Dinamo Minsk i Slovan Bratislava, tots ells a la KHL, una competició en què va arribar a ser seleccionat per a l’All-Star.
Finalment, el 6 de març de 2018, Jonathan Cheechoo va penjar els patins i va dir adéu a l’hoquei sobre gel darrere una carrera carregada d’alts i baixos, però que encara es recorda amb molt d’afecte per part dels aficionats de San Jose.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
