L’hoquei gel nord-americà compta amb una escala professional molt ben definida, si bé l’arxiconeguda NHL es troba a dalt de tot, sota seu cohabiten les denominades lligues menors les quals no són totes del mateix nivell.
L’AHL i l’ECHL mamen directament de la National Hockey League atès que aquestes tres lligues es troben entrellaçades mitjançant afiliacions entre les seves franquícies, d’aquesta manera existeix un ecosistema professional lligat en el qual els jugadors que compten amb un contracte de diverses direccions poden pujar i baixar entre aquests conjunts afiliats. Però sota les tres grans hi ha la SPHL i FPHL, les protagonistes d’aquest article.
Les lligues SPHL i FPHL es disputen un espai molt necessari per cosir els diferents nivells de l’hoquei gel professional als Estats Units
Ubicades exclusivament als EUA, la SPHL (South Professional Hockey League) abasta el sud-est i mig oest del país mentre que la FPHL (Federal Prospects Hockey League) també ocupa alguns espais del sud-est a més d’establir-se al nord-est, competint ambdues lligues per un territori similar. A dia d’avui entre les dues lligues sumen 24 franquícies, 10 la SPHL i 14 la FPHL.
¿Són professionals de veritat?
El nivell dels jugadors és infinitament més baix que els seus homònims de l’NHL i fins i tot de l’AHL, com és lògic, però no deixen de ser atletes que cobren pels seus serveis. És cert que no poden viure tots exclusivament dels seus ingressos a l’hoquei gel, s’estima que els seus honoraris setmanals poden variar entre els 500 i 150 dòlars depenent de la lliga, segurament amb alguna excepció a l’alça però lluny dels sous milionaris de les grans estrelles de l’esport gelat.
Encara que de l’ECHL no es troben tan allunyats, fins i tot en moltíssimes ocasions quan les franquícies d’aquesta lliga necessiten completar les seves plantilles a causa de moviments de jugadors cap a l’AHL, busquen als rosters de la SPHL (habitualment) o de la FPHL (ocasionalment) signant contractes de només algun xoc en concret o fins i tot setmanals. La majoria de perfils que juguen a les dues lligues són de jugadors veterans amb ganes de seguir jugant a l’hoquei professional, relativament joves sense l’habilitat necessària per escalar més amunt a l’escala hockystíca o algun ‘maton‘ el qual ja no té lloc en les actuals plantilles més encarades al patinatge i aportació ofensiva que abans.
Normalment els seus equips es troben a mercats mitjans o petits, a ciutats moltes vegades fora del radar habitual de l’hoquei gel tradicional però vitals per fer créixer l’esport fora de les zones més clàssiques. Una gran forma de cosir el teixit perquè així també ho aprofitin franquícies de lligues superiors per atraure fans cap als seus respectius conjunts. Cal ressaltar que algunes franquícies de l’SPHL o de la FPHL tenen millor assistència mitjana d’espectadors per enfrontament que les seves homònimes menys reeixides de l’ECHL i fins i tot de l’AHL (també més gran que la dels Coyotes quan jugaven al Mullett Arena amb capacitat per a 5.000 persones).
Respectius títols i futur
I com no, ambdues competicions tenen les seves pròpies copes per coronar el campió anual, en el cas de la South Professional Hockey League és la President’s Cup mentre que la Federal Prospects Hockey League té la Commissioners Cup.
Amb 21 anys a l’esquena, l’SPHL es troba ben establerta després que es creés amb les ‘restes’ d’altres lligues fallides, cosa similar passaria amb la FPHL, encara que aquesta és una mica més jove (15 anys). No tot l’hoquei gel professional passa per l’NHL i les seves lligues associades, hi ha vida més enllà i molts són els fans que així ho agraeixen, sigui per la proximitat més gran amb els jugadors o pel preu de les entrades, en definitiva, qui sap si en un futur les dues lligues decidiran unir forces i crear una sola i més gran competició atès que els seus mercats són compatibles i d’un nivell similar; sigui com sigui, el seu paper a l’hoquei gel nord-americà no pot passar desapercebut.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
